21.11.11

MASCARELL RETALLA LA DESPESA CULTURAL SEGUINT LES ORDRES DE MAS

Es venen principis i el que faci falta per un seient al Saló Sant Jordi en el Consell Executiu



Les retallades del Govern de la Generalitat està tancant ambulatoris, col·legis... i també teatres. Sé que potser hi ha gent amb la tentació d'afirmar que si estem en crisi i hem de retallar alguna despesa, la de cultura seria de les primeres, però hem de mesurar el que significa cultura a la nostra societat.


La producció teatral es una de les principals fonts de coneixement que tenen les persones per continuar amb la seva formació, com ho son les biblioteques o els centres cívics. Tancar o deixar de utilitzar regularment un teatre, significa que a molta gent se li nega l'accés a la cultura i a una formació. I no oblidem que la producció teatral no només es qüestió de les administracions públiques, també te empresaris que donen feina a molta gent


El teatre, font de cultura i formació


Potser si que, en aquests tems de canvi i ajust econòmic, s'han de demanar unes produccions més potents culturalment i alhora comercials, menys arriscades, que siguin més profitoses per l'espectador i més fàcils de publicitar per tal d'omplir les butaques, creant teatres rendibles que puguin auto mantenir-se amb la seva activitat escènica. En aquest moments tiraria dels clàssics teatrals, normalment d'obres que necessiten de bons actors i actrius per donar-les vida, però poc recursos escenogràfics que encareixen la producció final. Ara diu que Mascarell tampoc esta d'acord amb les retallades, però no va dubtar en ser un traïdor donant suport a un govern de dretes que sabia molt bé que no faria altre cosa que retallades en els serveis a les persones. Fins ara estava representant una farsa, i per fi se li ha caigut la Màscara a ell...

9.11.11

LA EVOLUCIÓN DEL MÁRKETING POLÍTICO: DE GOEBBELS A GONZÁLEZ PONS




Esteban González Pons bajo la foto de su maestro, Joseph Goebbels.


El Partido Popular ha encontrado en Esteban González Pons al mejor publicista hasta la fecha, muy alejado de los métodos de confrontación dura y directa que practicaban el gabinete publicitario de Aznar con Zaplana o el marido de Celia Villalobos. González Pons ya fue un político muy cauto y de perfil bajo cuando en sus años universitarios formaba parte del "Clan del Agujero" junto con Camps, quién era realmente el político con grandes aspiraciones y metas.

Es el alumno más aventajado de su maestro Goebbels, ideólogo del marketing político del Partido Nacional Socialista Alemán de los Trabajadores. González Pons ha seguido los métodos del maestro al pie de la letra: protagonizando los discursos más difíciles sobre las dimisiones por el caso Gürtel para que la imagen del candidato no se viera afectada, repitiendo y haciendo repetir una y otra vez mentiras en todos los medios de comunicación que le son afines para convertirlas en verdad, y simplificando los mensajes al blanco o negro, al estás conmigo o contra mí.

González Pons será ministro si Rajoy es presidente, y se lo tendrá bien merecido. Es el prestidigitador del PP en su comunicación, capaz de afirmarlo todo hoy y desmentirlo rotundamente al día siguiente, capaz de manipular cualquier declaración del partido rival y acusar de ser manipulador al ente público. Analizad sus mensajes y os daréis cuenta.